Com mesurar l’OEE (Overall Equipment Effectiveness)

Hi ha una frase molt coneguda que diu: “no es pot controlar allò que no es pot mesurar” (Tom de Marco). I de fet, mesurar en l’entorn empresarial és tant necessari com pot ser-ho la comptabilitat ó la gestió de les persones.

La majoria de ratis són indicadors globals de tota l’empresa i serveixen per publicar aspectes comercials ó financers: volum de vendes, productivitat, nivell d’inversió, endeutament, etc.. En aquest cas, aprofundirem en una mesura específica de les àrees d’operacions, i més concretament les implicades en processos productius, amb un ús intens de maquinària i mà d’obra.

Bàsicament hi ha dos indicadors: la productivitat entès com unitats fabricades per recursos consumits, i l’eficiència que dona una visió més clara de l’aprofitament d’aquests recursos.

En aquest article ens centrarem en el càlcul de l’OEE, com a eina per quantificar l’eficiència dels processos de fabricació. Aporta informació ràpida sobre les pèrdues i com afrontar-ne la solució de cara a futures inversions.

L’avantatja del OEE és que en un sol rati s’incorpora informació sobre els tres prin- cipals paràmetres d’un procés productiu: disponibilitat, velocitat, i qualitat.

L’OEE no incorpora informació relacionada amb el nombre de persones necessàries per realitzar el producte o procés. Per tant no és un indicador de productivitat.

Què és la disponibilitat?

Entenem per disponibilitat el temps que la línia de producció està en marxa al llarg d’un torn, és a dir, que està sortint producte al final sigui quina sigui la velocitat.

Solen imputar-se com a pèrdues de la disponibilitat els següents conceptes: aturades planificades, avaries, neteges, inici i fi de torn, canvis de format, reunions, descansos, etc.

Què és el rendiment?

El rendiment mesura en quin grau s’assoleix el rendiment planificat al llarg de la producció. Són pèrdues de rendiment per exemple les microaturades, i les baixades de velocitat, també són habituals les deficiències en l’automatització de la línia, o en la coordinació de tasques manuals.

Què és el factor qualitat?

Bàsicament es tracta de relacionar el nombre de productes fabricats amb defecte, o rebutjos parcials (mermes), respecte el nombre total d’unitats fabricades.

Taula 1. Exemple de càlcul de OEE bàsic

Es podria resumir dient que la nostra línia de producció té una eficiència del 52%, és a dir, que en el temps que hauria de fabricar 100 unitats de producte amb qualitat, realment en fabrica 52.

Aquest exemple bàsic es pot complicar pel cas de fabricar dins un mateix torn, diferents pro- ductes amb diferents velocitats nominals. En aquest cas aplicaríem:

Taula 2. Càlcul de rendiment multiproducte

Sempre haurem d’acceptar algunes pèrdues de OEE degudes al nostre procés productiu sense les quals tampoc podríem treballar, per exemple arrancades, aturades, canvis, … i d’altres que podríem anomenar pèrdues per decisió empresarial com poden ser reunions, descansos dins de conveni, etc.

Benchmarking OEE

Com qualsevol altre indicador estàndard interessa saber un cop obtingut, quina és la nostra posició respecte altres empreses del mateix sector.

A nivell conceptual es podrien donar els següents valors de referència: per sota de 65% estaríem molt malament, fins a 75%, podríem dir que ha de millorar. Entre 75% i 85% ja es considera acceptable, i per sobre de 85% bona. Aquests són valors teòrics, basats en el raonament purament mercantilista del negoci, i per tant eficiències per sota del 85% ja haurien de generar preocupació.

Si ens basem en les dades de projectes reals, sobre empreses reals, les dades són lleugerament diferents. Les empreses normals, estan entre en 40% i el 60% de OEE, i les bones empreses tenen valors entre 60% i 80%. Les empreses que diuen tenir un OEE superior al 80% probablement no el calculen correctament.

Enfocament pràctic davant un projecte de mesura de l’OEE

Davant la idea de calcular el OEE de la nostra línia de producció ens apareixeran alguns dubtes, o altrament decisions que tenen a veure amb els recursos necessaris per fer aquest càlcul, o com definir algunes de les variables que intervenen en el procés. Inversió econòmica

Sovint es poden trobar plantes industrials on s’han implantat sistemes d’automatització de la línia productiva amb un complex equipament de terminals industrials perquè els operaris informin de tot allò que passa a la línia. Per exemple, cada cop que hi ha una aturada s’ha d’introduir un codi que la identifica, i imputar-ne la causa. Amb un elevat cost econòmic i en formació del personal perquè el sistema funcioni.

És molt complicat aconseguir un grau d’automatització tal que el sistema sigui capaç d’imputar la causa original de qualsevol aturada de la línia. A més a més ens trobarem que qualsevol canvi d’un senyal, o d’una màquina afecta el nostre sistema “intel·ligent”.

Això si, tot depèn de factors com la complexitat de la línia, com varia un any rere l’altre, i la replicabilitat del sistema per exportar-lo a altres línies de producció i amortitzar la inversió. I també dels recursos propis per mantenir i operar el sistema.

Per fer-ho fàcil, podem començar amb un sistema manual on amb un full de càlcul senzill es recopilen les dades bàsiques per fer el càlcul de l’OEE. I com a molt, capturar algun senyal tipus comptadors de temps o d’unitats fabricades, ja exis- tents.

Decisions empresarials

El més important és no fer trampa!

El criteri principal hauria de ser no excloure cap activitat del càlcul del OEE. Si pel nos- tre procés productiu hi ha un setup diari de 45 minuts a l’inici del torn i no tenim mit- jans per eliminar-lo, tindríem la temptació de reduir la durada del torn perquè aquest temps no perjudiqués el nostre OEE. TRAMPA!!

Perquè no podem aplicar reenginyeria per canviar el setup? o fer un canvi de ma- quinària? o fer l’arrancada amb personal especialitzat abans del torn, etc.

Exemple d’introducció de dades en un full de càlcul

Tot seguit revisarem algunes qüestions pràctiques que cal afrontar en un projecte de càlcul de OEE.

Quina velocitat nominal aplico?

Posem el cas d’una línia d’envasat que pel producte X té una velocitat nominal de 1.000 unitats/hora. Per una promoció de màrqueting, cada unitat portarà un element de merchandising associat, la col·locació del qual és manual perquè no hi ha màquina per posar-lo, però el que afecta l’OEE és que cal reduir la velocitat nominal a 500 unitats/hora.

En realitat es podria parlar de tenir dos OEE’s:

– L’OEE global/empresarial o comercial – L’OEE purament productiu

Per distingir entre un i l’altre cal decidir si volem o no imputar les decisions comercials o de màrqueting que afecten el procés productiu des del punt de vista de la VELOCITAT NOMINAL, per tant cal decidir

quina és la velocitat nominal que farem servir per calcular l’OEE.

Vel. Nominal 1: és la velocitat real màxi- ma assolida per la maquinària sigui quin sigui el producte o procés, com a molt es fan agrupacions per famílies.

Vel. Nominal 2: cada producte o procés té una velocitat òptima predefinida. Aquesta velocitat és la que s’utilitza per fer la programació i planificació. Aquest ens do- narà una mesura més real del OEE des del punt de vista d’operacions. Ja hem dit que l’OEE és un indicador de l’àrea productiva per tant no ha de substituir d’altres eines més globals.

La situació ideal ens diu que qualsevol de- cisió sobre el producte s’ha de prendre de forma conjunta i consensuada entre totes les àrees del negoci. Però l’empresa pot de- cidir “invertir” una part del marge en promocionar-lo amb algun element diferent: un envàs diferent, una etiqueta diferent, un obsequi, un embalatge nou, etc. En aquest cas cada producte tindrà el seu escandall de costos i ja sortirà reflectit tant l’augment de mà d’obra com el cost/unitat de la planta de producció.

Com definir el punt de tall de les microaturades?

Com trobar la separació entre microaturades i aturades.

No hi ha un temps predefinit per decidir que una aturada és micro o no, depèn di- rectament del procés productiu. Crec que una bona estratègia per afrontar la decisió és plantejar-se les preguntes següents:

1. Quin és el temps a partir del qual vull informar explícitament del motiu de l’aturada?

Sigui amb terminals o amb un full de càlcul, alguna persona haurà d’imputar cada aturada a la causa que l’ha provocat. Cal valorar el temps necessari i la viabilitat d’informar-ho.

2. Quin és el temps del canvi ó interrupció planificada més curt que puc tenir?

Poden ser 3 segons ó 3 minuts. Potser ens serviria fixar el punt de tall com el temps del canvi més curt de la línia de producció.

El criteri ha de ser que qualsevol aturada que deixem fora de l’àmbit micro s’haurà d’informar i classificar com una pèrdua de disponibilitat o de rendiment.

L’OEE com element de l’estratègia

Un cop establert el sistema de mesura de l’OEE cal treure’n el major benefici possible. Cal analitzar cada pèrdua de OEE i buscar les possibles causes que la provoquen. En resum no es tracta de res més que aplicar el cicle de Deming (PDCA), algunes de les millores es podran aconseguir només amb una millora de processos, o amb petites inversions, i d’altres caldrà proposar-les a la Direcció de la companyia en els plans d’inversions dels exercicis posteriors. En aquest aspecte l’OEE també ens ajudarà a calcular el retorn d’aquelles inversions més significatives.

Tot i que es pot fer una anàlisi anual del OEE, el màxim benefici s’obté amb un se- guiment periòdic (Anàlisi OEE -> causa ->pla d’acció).