Descobrir el talent

Joan Ramon Alabart, director de l'MBA-URV.

Joan Ramon Alabart, director de l’MBA-URV.

Per Joan R. Alabart, director de l’MBA de la URV i Gallup-Certified Strengths Coach.

En Bill tenia dues carreres universitàries: comptabilitat i finances. Quan va acabar els estudis a la universitat i es va graduar entre els primers de la seva promoció, el van contractar com a controller per a una gran corporació. Respectat i eficaç, en Bill va ascendir ràpidament per la jerarquia corporativa. Durant tres anys va representar l’empresa en el consell d’entitats que prestaven serveis comunitaris i va liderar campanyes de recaptació de fons que van batre rècords. Quan en Bill tenia 35 anys, el psiquiatre li va aconsellar que considerés un canvi de professió a causa de l’estrès que patia com a controller.

Quina feina podria fer que impliqués menys estrès i que també proporcio- nés uns bons ingressos? En Bill va decidir experimentar el procés Dependable Strengths® (DS) per descobrir les seves fortaleses. El DS va ser creat per Bernard Haldane el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, per ajudar els militars dels Estats Units en la transició cap a la vida civil. En l’actualitat, el Center for Dependable Strengths és l’encarregat de mantenir i difondre el DS per tot el món. El nucli del procés el constitueix la identificació i narració d’un tipus particular d’històries personals, les «bones experiències», que il·lustren el desplegament d’algunes de les nostres fortaleses.

En Bill va començar a identificar «bones experiències» des de la seva tendra infantesa i les va ordenar cronològicament. Entre els 5 i els 9 anys va establir un rècord venent revistes. Tenia set companys treballant per a ell. Després va vendre la ruta per associar-se com a venedor amb un altre noi del veïnat que tenia una bona impremta. Tots dos es van fer d’or. A l’institut, en Bill tenia un pròsper negoci de venda de llet a les escoles publiques i a altres institucions. A la universitat portava tres franquícies simultàniament, totes amb gran èxit.

“Stressed Businessman” by Universidad Politécnica de Madrid on Flickr.

Stressed Businessman
by Universidad Politécnica de Madrid on Flickr.

Com caram va acabar en Bill estudiant comptabilitat i finances?, et preguntaràs. El pare d’en Bill no tenia un bon concepte dels venedors. Va demanar a un prestigiós professor universitari amic seu que convidés en Bill a sopar a casa seva per orientar-lo una mica. «No has de ser un venedor tota la vida. Ets prou intel·ligent com per ser un bon professional», va sentenciar el professor. Així és com en Bill va començar a estudiar comptabilitat i finances al tercer any a la universitat i va abandonar la idea de les vendes i el màrqueting. L’exploració de les «bones experiències» de la seva vida va permetre a en Bill vincular les fortaleses i el gaudi dels seus primers anys amb les «bones experiències» més recents, les de les col·lectes de fons per a les entitats de serveis comunitaris. Finalment, en Bill va abandonar la comptabilitat i va començar a treballar en l’àmbit del màrqueting, on va aconseguir un èxit professional més gran i, sobretot, va poder deixar enrere aquell estrès letal.

La història d’en Bill em fa reflexionar sobre tres punts clau. Primer, la resposta a la pregunta per a què serveixo és personal i intransferible. La portes dins i hauràs d’esforçar-te per trobar-la. La família, els amics, la parella, tothom voldrà donar-te consells. No els escoltis. Ja veus com va acabar en Bill. Treballa de manera diligent en el teu auto coneixement: prova el DS; contesta el qüestionari StrengthsFinder®; experimenta tant com puguis, fent atenció a les teves reaccions. Per exemple, executes fàcilment una activitat, com si sabessis per endavant els passos que havies de fer, i, a més, la fas perdent la noció del temps? Ets, sens dubte, davant d’una pista que has posat en joc un o alguns dels teus talents.

Segon, el nostre patró de talents és únic i perdurable. El fet de ser únic sona guai, però això de perdurable, o sigui, que és immutable, probablement ja no t’agradarà tant. Em sap greu, però et recomano que ho acceptis com més aviat millor. La creença que tots podem aprendre a ser excel·lents en gairebé tot està molt estesa, però, ens agradi o no, és errònia. La neurociència ens ho corrobora. «Però en Bill va treure unes notes excel·lents en comptabilitat i finances, oi?», refutaràs. És cert, perquè probablement un dels seus talents és learner, és a dir, li agrada el procés d’aprendre, el contingut, rai. La qüestió és: era feliç treballant de controller?

Tercer, quan posem en joc els nostres talents, temps i energia flueixen. Una prova? Escriu una frase amb la mà que no domines. Et sentiràs matusser i incòmode. Estaràs pensant com has d’agafar el llapis o com pots escriure les lletres correctament. A continuació escriu la mateixa frase, però aquesta vegada amb la mà dominant. Et sentiràs bé, natural. Ni pensaràs. Ara compara la qualitat de les dues frases. Compara també el temps i l’esforç invertits. Què conclous? Si decideixes millorar l’escriptura amb la mà no dominant, benvingut a la gestió de les debilitats, a la frustració i a l’estrès. Si decideixes continuar escrivint amb la mà dominant, benvingut a la gestió de fortaleses, a la productivitat.

Deixa un comentari